Han passat tantes coses en tot aquest temps que no se per on començar.
Us intentaré anar posant al dia poc a poc.
De moment vos pos una imatge que resumeix molt bé els estadis d'un blocaire molt ben dibuixat per n'Alex Hughes, amb les que més d'un s'en sentirà identificat, i pens que he arribat a l'últim i després d'una temporada de meditació emprenem la feina amb una mica més de tranquil·litat i les idees més clares.
Tu vida de blogger empieza como quien no quiere la cosa, te creas un blog, tu primer texto, tu primera imagen, tu primer enlace....¡qué fácil es todo!.
Sin quererlo ni beberlo un día te das cuenta de que eso que tu escribes lo lee alguien más, al principio asusta un poco, pero luego te acostumbras e incluso de vez en cuando te pone un comentario alguien que no conoces de nada, ¡muy bien muchacho!. Empieza eso que llaman feedback, ¡cuidado que engorda!
Se crea una comunidad alrededor de tu blog, tu familia, tus amigos, tus compañeros de trabajo, las visitas van aumentando, pones tu primer contador, tu primer mapa de visitas, si es posible con banderitas, ¡que se vea que eres internacional!
Más y más visitas, te debes a tus lectores, estás en todo momento a la caza de la noticia, empiezas a superar el ancho de banda de tu servidor, el blog va absorbiendo tu vida, un post, otro y otro ¡estás llegando a la cumbre de tu carrera! ¡eres superfamoso!
Lo conseguiste, estás exhausto, ya no puedes más, se acabaron los posts, por fín puedes descansar, tu obra será recordada por generaciones de internautas, te puedes ir en paz, ya cumpliste con la red.
Gracies per la vostra fidelitat.
Entrades
3 comentaris:
Bé haurem de fer un munt de pensaments ,en quin estadi de blocaire estem ? , esperem a la primavera i vorem si com a les parades surten flors, fruites o lletugues . Una abraçada BLOCAIRE PERE
Bon dia blocaire Pere, som en Joan S. Això de blocaire, sona a "maese" o "frai"...
Com estau... molt bona la tira comica, tu ja deus haver levitat unes quantes vegades, no? Ja has de ser "mestre blocaire artesa", la pala amb una ma, i l'ordinador amb l'altre...
Les llavors de "aloc" es resisteixen, pens que la punteta d'arrel els va creixent, però molt poc, seguiré observant.
Una abraçada de la Colonia de St. Pere.
Gràcies als dos, ja sabia jo que vos agradaria, aquestes vinyetes ens les varen ensenyar al curs de blocs del cep i ja em vaig sentir identificat.
com diu en joan en una ma l'ordinador i en l'altre...
Salut i molts de records
Publica un comentari a l'entrada